Preguntes Freqüents

Als projectes relacionats amb aquest procés sovint es fan servir paraules i expressions que poden generar confusió, per aquest motiu, a mesura que avanci el procés es podran anar generant documents de preguntes freqüents per facilitar l'entesa i la lectura de tota la documentació.

A continuació anirem adjuntant informació al llarg de tot el procés.

1. Quin és el model urbanístic futur de les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

El model urbà que segueix actualment el municipi de Castelldefels, com a municipi de l’Àrea metropolitana de Barcelona, és el definit pel Pla General Metropolità, aprovat l’any 1976, que cal revisar degut als nous reptes als que ens enfrontem passats 45 anys de vigència del Pla.

Actualment s’està redactant un nou Pla d’àmbit metropolità (Pla Director Urbanístic Metropolità de Barcelona, PDUm) que establirà noves directrius per afrontar els reptes que comporta la situació actual del territori, a nivell ambiental i social per aconseguir millora la qualitat de vida dels ciutadans.

La planificació urbanística es centra en 4 principis:

• La preservació dels elements que composen les característiques biofísiques del territori.

• La consolidació d’un sistema format per varis centres articulats per avingudes metropolitanes i eixos verds.

• L’Ordenació dels assentaments urbans per garantir equilibri, cohesió, habitabilitat i competitivitat.

• La provisió de les grans infraestructures necessàries per facilitar el metabolisme urbà (a nivell viari, ferroviari, portuari, aeroportuari i de serveis tècnics).

Dit en altres paraules, proposa una nova estructura metropolitana, urbana i social, basada en les característiques pròpies del territori i proposa preservar i millorar la connexió entre els espais naturals i la biodiversitat que envolta els teixits ja construïts. Limita l’expansió de les ciutats, promovent la regeneració de l’espai ja ocupat i la recuperació dels valors ambientals.

Estructura les ciutats mitjançant la creació de  varis nuclis o “centres”, de manera que els serveis bàsics es puguin acostar a la ciutadania, evitant els desplaçaments innecessaris i afavorint la qualitat de vida de les persones i la cohesió social. Defineix un conjunt de vies de connexió amb diferents característiques en funció de l’ús, potenciant la mobilitat a peu o en bicicleta i el transport públic. D’altra banda, proposa una xarxa d’infraestructures molt ben connectades que permetin un fàcil traspàs entre diferents modalitats de transport.

Sobre les ciutats existents, proposa un model basat en la diversitat d’usos en front dels teixits amb una única funció com ara la residencial, la comercial, la productiva, etc. amb l’objectiu de promoure l’activitat i la cohesió social. 

D’altra banda, proposarà estratègies per tal de garantir l’accés a l’habitatge a tots els ciutadans i donar compliment a l’Objectiu de Solidaritat Urbana, que estableix que l’any 2037, el 15% del parc d’habitatges del municipi sigui destinat a polítiques socials.

2. Per què es fa aquesta Modificació de Planejament?

El desenvolupament urbanístic del municipi de Castelldefels és el resultat de la successió de múltiples etapes de creixement i diferents ordenacions derivades de les característiques del territoris. Així, trobem barris més densos i amb més diversitat d’usos i barris més dispersos, allunyats dels serveis essencials i amb una forta dependència del vehicle privat.

És necessari definir una nova estructura urbana basada en una re-lectura del territori que vertebri la ciutat, permeti millorar la qualitat de l’entorn urbà, que cohesioni els diferents barris del municipi i que doti de serveis de proximitat i centralitat als barris.

Des de fa anys l’Ajuntament treballa en un model de ciutat, que sorgeix del propi anàlisi del territori, basat en 6 eixos que connecten mar i muntanya. Aquests eixos ressegueixen els recorreguts d’antics torrents i rieres i es van definir en un treball elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, presentat l’any 2018.

D’altra banda, en els darrers anys hi ha hagut un canvi de paradigma en la concepció de l’espai públic: es mantenen els seus valors tradicionals (ús públic, bellesa i domesticació de la natura), però s’hi afegeix la necessitat de resoldre problemàtiques actuals (canvi climàtic, esgotament dels recursos, ecologia i sostenibilitat) i d’aportar estructura metropolitana. L’espai lliure urbà ha de connectar, ha de poder dotar d’estructura urbana i interrelacionar el teixit urbà amb els entorns naturals.

Per desenvolupar els eixos dels barris de muntanya, primerament cal posar ordre a una situació anòmala del Pla General Metropolità (1976) on es van definir espais verds i equipaments en terrenys no aptes per al seu destí o situats en llocs poc idonis, la majoria dels quals a data d’avui no han estat desenvolupats i encara són de propietat privada. Així doncs, el principal objectiu del document és reubicar aquestes peces de sòl perquè tinguin una funció adequada i perquè ajudin a vertebrar els barris, partint d’una columna vertebral (eix) al voltant de la qual s’hi ha d’ubicar els equipaments i espais lliures.

Aquesta modificació també ha de servir per establir un límit definitiu entre el Parc Natural del Garraf i el sòl urbà, retallant una gran superfície dels àmbits de sòl susceptible d’urbanitzar, i així obtenir més superfície d’espais naturals.

3. Quins problemes genera la situació actual?

Aquests són els problemes urbanístics que es detecten a l’actualitat:

• Manca d’estructura: Les zones verdes que defineix l’actual model urbà són taques disperses, inconnexes i moltes vegades inaccessibles.
• Manca d’execució de les previsions del planejament: La major part del sols destinats a espais d’ús públic, no s’han posat a disposició de la ciutadania per les dificultats d’obtenció d’aquests terrenys.
• Necessitat de priorització i qualificació: La millora d’aquests barris requereix una estructura de base per poder prioritzar actuacions de dotacions necessàries com ara espai públic, equipaments, habitatges social, etc.
• Reequilibrar dotacions entre barris: Hi ha una centralització excessiva de serveis al centre de la ciutat que obliga a continus desplaçaments amb vehicle privats des dels barris més allunyats.
• Teixits monofuncionals: L’actual model urbà ha generat zones urbanes dedicades exclusivament a l’ús residencial amb les problemàtiques que comporta a nivell de sostenibilitat ambiental.
• Manca HPO: Per donar compliment l’Objectiu de Solidaritat Urbana a Castelldefels hi hauria d’haver 3.412 habitatges destinats a polítiques socials a l’any 2.037. Actualment a Castelldefels hi ha 1.012 habitatges de protecció oficial, dels quals a curt termini gran part perdran la seva qualificació protegida.

4. Quins són els objectius del Pla?

La MPGM té els següents objectius específics que es podrien resumir en: 

• Transformació de l’espai públic amb nous eixos cívics que potenciïn la biodiversitat, convertir-los en corredors ambientals.
A través d’aquests eixos cívics, dotar les urbanitzacions de El Poal i Bellamar d’una estructura urbana clara i potent que les vertebri i que diversifiqui el teixit, reforçant alhora el dinamisme social i l’activitat veïnal.
• Optimitzar les dotacions d’espais lliures i equipaments dels barris en relació a la nova estructura basada en la forma del territori, jerarquitzant-les i prioritzant la qualitat per sobre la quantitat.
• Fomentar les polítiques de cohesió social per acostar el municipi a assolir l’objectiu de solidaritat urbana.
• Reconèixer la vocació de corredor ambiental de la fondalada de Ca n’Aimeric i ordenació del sistema de control hidrològic de la conca.
• Millorar el contacte de la ciutat amb el massís del Garraf, tan en sòls urbans com en els urbanitzables.
• Resoldre els conflictes detectats entre realitat i planejament vigent.
• Resoldre els problemes derivats de la manca de previsió per part del PGM dels mecanismes d’adquisició dels sòls de sistemes que han dificultat fer efectiva la seva execució.

5. Com es desenvolupa aquesta Modificació de planejament?

La tramitació d’una modificació de planejament general comporta una sèrie de fases amb diferents moments d’aprovació per part del Ple municipal i altres administracions competents en actuacions sobre el territori, com ara la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat, que l’ha d’aprovar definitivament.
A més comporta la validació a nivell ambiental per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat.
Ara mateix ens troben en la fase d’Avanç que ha de servir per recollir l’opinió de veïns, associacions i resta d’agents implicats, així com confirmar o rectificar criteris i solucions generals plantejades al document i per tenir una primera avaluació per part de l’organisme ambiental.

6. Quan es veurà materialitzat aquest pla?

Quan s’hagi finalitzat tota la tramitació del document de Modificació de Pla General (Avanç, Aprovació Inicial, Aprovació provisional i Aprovació Definitiva), es disposarà d’una eina de planificació que permetrà elaborar els futurs projectes d’urbanització i de gestió dels àmbits que es reordenen. Aquest document no implica cap obra d’urbanització, sinó que posa les bases per transformar la ciutat de cara al futur.

Aquest Pla, juntament amb altres projectes que s’aniran desenvolupant en paral·lel (transformació dels nusos viaris, eixamplament de passos elevats sobre infraestructures, nous carrils bici, renaturalització dels vials, entre altres), acabaran de conformar el model de ciutat.

7. Com es preveu que els eixos salvin els obstacles existents (C-32, Ferrocarril, C-31)?

En paral·lel a aquest pla, hi ha altres treballs que s’estan elaborant actualment i que reforçaran la idea d’avançar cap a una ciutat més connectada entre sí:
• La urbanització de la C-245, amb la seva transformació com a via metropolitana, que preveu la millora del transport públic i la mobilitat activa (actualment executant obres).
• El Pla Director Urbanístic Metropolità: preveu, entre altres, la pacificació de l’Autovia C31, convertint-la en una avinguda urbana, que permetrà eliminar passos elevats, facilitant els punts de connexió entre mar i muntanya. Actualment està aprovada la fase d’Avanç i s’està acabant de redactar el document per a l’aprovació inicial (AMB).
• Estudi del nus viari C-31 amb C-32: ha de preveure una major permeabilitat entre els barris de muntanya i mar (AMB). Requereix una modificació molt important del traçat actual de les vies per tal de poder permetre l’arribada de l’eix de Ca n’Aimeric fins a la platja, eliminant l’efecte barrera existent.

8. Aquest document implica que es faran obres d’urbanització en els eixos proposats?

No, aquest document no implica cap obra d’urbanització. Només estableix com a objectiu la futura reurbanització de determinats carrers o avingudes (anomenades eixos), per tal que compleixin la funció de connectors ambientals i afavoreixin formes de mobilitat més sostenibles. El Pla donarà les directrius principals de com ha de ser aquesta urbanització, que haurà de tenir en compte els reptes del canvi climàtic, com són la mitigació de l’efecte illa de calor, els drenatges per evitar inundacions en la part més baixa del municipi i la renaturalització dels espais públics, entre altres.

9. Quins equipaments i dotacions hi haurà als barris?

Als barris de muntanya predomina l’ús exclusivament residencial. Son barris sense serveis, amb una forta dependència del cotxe per desplaçar-se al nucli urbà.
El Pla preveu dotar a aquests barris de petites àrees d’activitat i serveis lligades als eixos vertebradors, en els punts de més centralitat. El tipus d’equipaments es definirà en funció de les necessitats de cada barri i es tindran en compte els resultats del procés de participació ciutadana.

10. Què proposa el Pla a nivell d’habitatge?

El Pla proposa destinar a habitatge determinats espais lligats als eixos que siguin aptes per l’edificació, de petites dimensions i molt ben integrats en el teixit existent, de manera que puguin reforçar la idea de centralitat, de mixtura dels usos i de tipologies edificatòries. El municipi es troba en una zona de forta demanda d’habitatge, tant de tipus lliure com protegit, motiu per el qual el Pla pot contribuir amb petites actuacions a pal·liar el dèficit d’habitatge existent.
En els terrenys destinats a equipaments, es podrà construir habitatge dotacional, destinat a col·lectius amb més dificultats d’accés a l’habitatge (gent jove i gent gran, entre altres).

11. A què es refereix el document quan parla “d’Àrea d’oportunitat”?

Es refereix a àmbits de proximitat als eixos, lliures d’edificació, amb capacitat d’acollir nous usos per donar sentit al model. Es destinen a la creació de places o parcs d’ús públic, a la creació d’habitatges amb serveis o bé d’equipaments.

12. Aquest avanç de planejament té caràcter normatiu?

L’Avanç de Planejament proposa objectius i estratègies, que es concreten en unes actuacions de caràcter orientatiu i no vinculants. Les propostes que es facin per part de la ciutadania ajudaran a definir les propostes concretes que conformaran el document per a l’aprovació inicial, que sí tindrà caràcter legal.

13. La densitat de la població de Castelldefels

Castelldefels té una densitat molt baixa respecte altres municipis de l’AMB.
La fórmula habitual per calcular la densitat es fa dividint la població per la superfície de territori classificada com a urbana, i no per la superfície total del terme municipal. No s’inclouen els espais no urbanitzables, com ara el Parc Natural del Garraf ni la superfície costanera.

Hi ha municipis molt extensos que poden tenir un nucli urbà molt més dens que Castelldefels, i tot i així tenir un índex de densitat més baix. Si ho calculéssim d’aquesta manera, tenint en compte la superfície del terme municipal, resultaria que Barcelona tindria una densitat molt baixa (per la incidència de tot el Parc del Collserola dins el terme municipal), i ens portaria a un error en el concepte de model de ciutat.
A continuació es mostra un plànol de la densitat de població i la densitat de treballadors en tot l’àmbit de l’AMB, elaborat recentment, que forma part de la documentació de l’esborrany de Pla Director Urbanístic Metropolità per a la seva aprovació inicial (juliol 2022):

S’observa que els municipis més densos són Barcelona i els seus municipis immediatament veïns, -en especial Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat-. En el cas de Castelldefels, la densitat de la major part dels barris està per sota els 200 Habitants/Ha i només en alguns punts molt concrets del centre de la ciutat es superen els 750 Habitants /Ha. En els barris de Montmar i Bellamar la densitat es situa al voltant de 40 Habitants/ha.

14. ¿Perquè Castelldefels té una baixa densitat de població respecte altres municipis de l’AMB?

Castelldefels és un municipi molt contrastat, ja que conté diverses tipologies de teixit urbà, resumides en aquests dos models:
• La ciutat compacta dels barris Centre, Muntanyeta, Can Vinader i Castell, amb diversitat d’usos i mixticitat d’activitats, ben comunicada per transport públic i amb alta densitat de població. És el que es coneix com la “ciutat mediterrània”.
• La ciutat ordenada amb edificació aïllada, que correspon als barris de platja i muntanya. Originalment eren destinades a segones residències, que amb el transcurs de les dècades, s’han consolidat com a residència habitual. La superfície de sòl destinat a aquest tipus d’ordenació suposa un 38% en relació a la superfície total de sòl urbà. D’aquest, només el 17% de la superfície de sòl urbà correspon a la tipologia plurifamiliar, el que significa que el 21% restant correspon a la tipologia unifamiliar. En molts d’aquests barris (El Poal, Bellamar, Baixador, Montmar) la densitat no arriba als 35 hab/Ha.

Zones amb edificació aïllada, tant plurifamiliar com unifamiliar. Modificació de NNUU 2020.

La major part de professionals vin­culats a l’ordenació del territori alerten dels diversos riscos associats a la ciutat de baixa densitat: un major consum de sòl, d’energia i d’aigua; l’encariment dels serveis públics (com ara l’enllumenat, l’abastament d’aigua o la recollida d’escombraries); la transfor­mació del paisatge amb elements aliens al model mediterrani; la segregació social, i l’augment de la mobilitat basada en el transport privat. A Castelldefels, a més a més, s’afegeix el problema de la petita dimensió de parcel·la, fet que obliga a configurar illes de reduïdes dimensions, rodejades de grans superfícies de vialitat, per poder donar accés a totes les finques. És per tant, un model urbanístic molt poc sostenible ambiental, social i econòmicament, ja que una petita part de la població ocupa gran part del territori de la ciutat.

15. Els ràtios d’espais lliures i equipaments per habitant

Castelldefels actualment té una ratio de 12,15m2/hab d’espais lliures en sòl urbà (posició 25 de 36 respecte els municipis de l’AMB) i una ratio de 21,04m2/hab d’equipaments en sòl urbà (posició 7 de 36 respecte els municipis de l’AMB).
Aquesta posició tan elevada en quant a equipaments és degut a que la fondalada de Ca n’Aimeric urbanísticament està qualificada com a equipament, tot i que a la pràctica la seva major superfície està ocupada per bosc i no està edificada.

Amb la voluntat de reconèixer la realitat existent i protegir aquest espai de gran valor natural i ecològic, el projecte proposa qualificar com a espai lliure la vessant nord de Ca n’Aimeric. És per això que les ratios varien i passarien a ser de 14,60m2/hab per a espais lliures i 17,47m2/hab per a equipaments (alternativa 2).
Aquestes ratios situarien el municipi en la posició 21 i 10 respectivament, dins el rànquing de municipis de l’AMB, amb un nivell de cobertura bo pel que fa al sistema d’espais lliures i molt bo pel que fa al sistema d’equipaments.

16. La desclassificació de superfície urbanitzable

La gran aposta d’aquest pla és la desclassificació de 719.423m2 de sòl urbanitzable i la conversió en sòl no urbanitzable (rústic) de 627.808m2 de sòl, el que representa el fet que un 4,87% de la superfície del municipi es pugui protegir definitivament. Això suposa el 43,36% del sòl total de la superfície inclosa en la Modificació de PGM. Quan es diu que “la Modificació de PGM afecta a 32 àmbits”, en realitat gairebé la meitat d’aquests àmbits són per a preservar-los definitivament de la urbanització, i no per a ocupar-los ni edificar-los.
La no desclassificació d’aquesta superfície de sòl, pot comportar que, a efectes legals, es deixa una porta oberta perquè algun dia aquests terrenys puguin formar part de la futura extensió de la trama urbana.

En línia negra discontínua,el límit de sòls que actualment són urbanitzables i que el document proposa protegir definitivament de la urbanització classificant-los com a Sòls No Urbanitzables

17. La necessitat d’habitatge al municipi:

Recentment s’ha elaborat un Estudi de la situació de l’habitatge a Castelldefels, mitjançant encàrrec realitzat a l’empresa Celobert Cooperativa. Segons el document lliurat en data Octubre de 2022, després de fer un anàlisi acurat de les característiques de la població actual, el nombre i dimensió de les llars i dels trasllats residencials, s’extreuen resumidament les següents conclusions:

D’acord amb les projeccions de població i llars, l’any 2028:
• Castelldefels seguirà guanyant habitants, si bé amb un índex més petit que en les dècades anteriors a causa d’una previsió de reducció del creixement natural i el saldo migratori entre 2023 i 2027.
• Les estimacions apunten a una forquilla de 71.140-72.630 habitants, entre 4.100-5.600 més que en l’actualitat.
• Pel que fa a les llars, s’estima que Castelldefels pot passar a tenir entre 27.470-28.050 llars, un guany entorn a 2.973-3.553 noves llars.

Exemple d’habitatges integrats en zones boscoses

18. La pèrdua d’espais verds

En global no es perden espais verds, ja que la pròpia llei d’urbanisme ho impedeix. El que fa el pla es reconvertir 240.000m2 de sòl destinat a Equipaments en Espais verds a la fondalada de Ca N’Aimeric, reconeixent el paper de connector ecològic d’aquest espai i preservant-lo de qualsevol tipus d’edificació.

El pla sí que proposa qualificar com a edificables alguns sòls que actualment estan qualificats com a espais lliures públics, i això es fa per diverses raons:
• Perquè a canvi es qualifiquen com a espais verds altres peces de sòl millor posicionades
• Per reconèixer determinades edificacions construïdes amb anterioritat a 1976, que el PGM qualifica com a espais verds, i que comportaria el desallotjament de famílies.
• En les “àrees d’oportunitat”, per completar el teixit urbà i contribuir a pal·liar la falta d’habitatge de protecció
• Per minimitzar la despesa pública per a transferència d’espais privats al domini públic
• En els sectors urbanitzables -l’extensió dels quals el Pla ha reduït- per donar un acabament al teixit urbà i per compensar als propietaris, els quals tenen drets edificatoris sobre aquests terrenys.

Aquestes ocupacions de sòls s’han de ser justificar a nivell ambiental (valoració del grau d’impermeabilització del sòl, coberta forestal, existència de fauna) i a nivell paisatgístic, a través de l’Estudi Ambiental Estratègic (EAE) que s’haurà de redactar juntament amb el document urbanístic per a l’Aprovació inicial. 

A nivell de superfícies, la suma de Sòl Urbà i Sòl Urbanitzable Delimitat que el Pla proposa classificar, suposa un 6,33% del sòl de la MPGM i tan sols un 0,71% del sòl del municipi (Alternativa 2). El nombre d’habitatges màxim que es proposa construir és de 778, el que representa un increment del 2,77% respecte el nombre de llars totals del municipi.

El parc d’habitatges assequibles de Castelldefels:

• Es caracteritza per ser principalment de propietat privada (679 habitatges, 67%) i una part important deixarà de ser assequible els propers anys.
• Els habitatges amb protecció oficial de propietat privada perdran la seva qualificació protegida, 127 habitatges en els propers 6 anys (2022-2028).
• Els habitatges de lloguer de pròrroga forçosa finalitzaran els contractes els propers anys. El PTSHC estima una reducció del 50% en 20 anys, que equival a un 15% en els propers 6 anys (67 habitatges).
• Per poder assolir l’Objectiu de Solidaritat Urbana l’any 2037, previst en el futur Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge de Catalunya, s’estima que a Castelldefels serà necessari ampliar el parc d’habitatge destinat a polítiques socials en 3.412 habitatges, 1.424 dels quals en els propers 6 anys.
• El Parc d’habitatges socials ha de provenir, bàsicament, dels planejaments pendents d’executar i dels nous plans urbanístics que s’aprovin en el futur.

19. Les zones ordenades amb clau 18

La proposta de qualificació de zones en Ordenació en volumetria especifica (Clau 18), obeeix a la voluntat d’ordenar cada àmbit amb una volumetria edificatòria que s’adapti al màxim a l’entorn on està enclavada, per respectar la seva integració al teixit urbà existent, al paisatge, a la topografia i per determinar quin és la tipologia constructiva més adient.

No significa que tota la zona qualificada com a Clau 18 pugui ser totalment ocupada per l’edificació, ni que les alçades dels edificis puguin ser superiors a la mitjana de les edificacions existents de l’entorn.

L’Avanç de planejament no proposa cap ordenació volumètrica, ja que no és l’objectiu d’aquesta fase tan inicial. Es plantegen zones de possible edificació, en les quals s’haurà de concretar una futura volumetria en funció dels estudis ambientals i paisatgístics que es realitzin a partir d’ara.

Qualsevol volumetria que es plantegi en aquests moments en base a la documentació disponible és pura especulació.

El document proposa exemples per tal d’integrar l’edificació en les zones amb vegetació, amb una petjada de l’edifici molt petita i un gran respecte per l’arbrat existent i pel paisatge. Es poden realitzar edificis de tipus palafític, per tal de mantenir la permeabilitat del sòl, i amb materials respectuosos amb el medi ambient. Tot això es pot recollir en la part normativa del document.