Procés de participació pel desenvolupament de l’avanç de planejament d'Eixos Verds de Castelldefels
MPGM-Eixos Verds
Als projectes relacionats amb aquest procés sovint es fan servir paraules i expressions que poden generar confusió, per aquest motiu, a mesura que avanci el procés es podran anar generant documents de preguntes freqüents per facilitar l'entesa i la lectura de tota la documentació.
Aquest és un apartat en el que anirem adjuntant informació al llarg de tot el procés.
1. Quin és el model urbanístic futur de les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?
El model urbà que segueix actualment el municipi de Castelldefels, com a municipi de l’Àrea metropolitana de Barcelona, és el definit pel Pla General Metropolità, aprovat l’any 1976, que cal revisar degut als nous reptes als que ens enfrontem passats 45 anys de vigència del Pla.
Actualment s’està redactant un nou Pla d’àmbit metropolità (Pla Director Urbanístic Metropolità de Barcelona, PDUm) que establirà noves directrius per afrontar els reptes que comporta la situació actual del territori, a nivell ambiental i social per aconseguir millora la qualitat de vida dels ciutadans.
La planificació urbanística es centra en 4 principis:
· La preservació dels elements que composen les característiques biofísiques del territori.
· La consolidació d’un sistema format per varis centres articulats per avingudes metropolitanes i eixos verds.
· L’Ordenació dels assentaments urbans per garantir equilibri, cohesió, habitabilitat i competitivitat.
· La provisió de les grans infraestructures necessàries per facilitar el metabolisme urbà (a nivell viari, ferroviari, portuari, aeroportuari i de serveis tècnics).
Dit en altres paraules, proposa una nova estructura metropolitana, urbana i social, basada en les característiques pròpies del territori i proposa preservar i millorar la connexió entre els espais naturals i la biodiversitat que envolta els teixits ja construïts. Limita l’expansió de les ciutats, promovent la regeneració de l’espai ja ocupat i la recuperació dels valors ambientals.
Estructura les ciutats mitjançant la creació de varis nuclis o “centres”, de manera que els serveis bàsics es puguin acostar a la ciutadania, evitant els desplaçaments innecessaris i afavorint la qualitat de vida de les persones i la cohesió social. Defineix un conjunt de vies de connexió amb diferents característiques en funció de l’ús, potenciant la mobilitat a peu o en bicicleta i el transport públic. D’altra banda, proposa una xarxa d’infraestructures molt ben connectades que permetin un fàcil traspàs entre diferents modalitats de transport.
Sobre les ciutats existents, proposa un model basat en la diversitat d’usos en front dels teixits amb una única funció com ara la residencial, la comercial, la productiva, etc. amb l’objectiu de promoure l’activitat i la cohesió social.
D’altra banda, proposarà estratègies per tal de garantir l’accés a l’habitatge a tots els ciutadans i donar compliment a l’Objectiu de Solidaritat Urbana, que estableix que l’any 2037, el 15% del parc d’habitatges del municipi sigui destinat a polítiques socials.
2. Per què es fa aquesta Modificació de Planejament?
El desenvolupament urbanístic del municipi de Castelldefels és el resultat de la successió de múltiples etapes de creixement i diferents ordenacions derivades de les característiques del territoris. Així, trobem barris més densos i amb més diversitat d’usos i barris més dispersos, allunyats dels serveis essencials i amb una forta dependència del vehicle privat.
És necessari definir una nova estructura urbana basada en una re-lectura del territori que vertebri la ciutat, permeti millorar la qualitat de l’entorn urbà, que cohesioni els diferents barris del municipi i que doti de serveis de proximitat i centralitat als barris.
Des de fa anys l’Ajuntament treballa en un model de ciutat, que sorgeix del propi anàlisi del territori, basat en 6 eixos que connecten mar i muntanya. Aquests eixos ressegueixen els recorreguts d’antics torrents i rieres i es van definir en un treball elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, presentat l’any 2018.
D’altra banda, en els darrers anys hi ha hagut un canvi de paradigma en la concepció de l’espai públic: es mantenen els seus valors tradicionals (ús públic, bellesa i domesticació de la natura), però s’hi afegeix la necessitat de resoldre problemàtiques actuals (canvi climàtic, esgotament dels recursos, ecologia i sostenibilitat) i d’aportar estructura metropolitana. L’espai lliure urbà ha de connectar, ha de poder dotar d’estructura urbana i interrelacionar el teixit urbà amb els entorns naturals.
Per desenvolupar els eixos dels barris de muntanya, primerament cal posar ordre a una situació anòmala del Pla General Metropolità (1976) on es van definir espais verds i equipaments en terrenys no aptes per al seu destí o situats en llocs poc idonis, la majoria dels quals a data d’avui no han estat desenvolupats i encara són de propietat privada. Així doncs, el principal objectiu del document és reubicar aquestes peces de sòl perquè tinguin una funció adequada i perquè ajudin a vertebrar els barris, partint d’una columna vertebral (eix) al voltant de la qual s’hi ha d’ubicar els equipaments i espais lliures.
Aquesta modificació també ha de servir per establir un límit definitiu entre el Parc Natural del Garraf i el sòl urbà, retallant una gran superfície dels àmbits de sòl susceptible d’urbanitzar, i així obtenir més superfície d’espais naturals.
3. Quins problemes genera la situació actual?
Aquests són els problemes urbanístics que es detecten a l’actualitat:
- Manca d’estructura: Les zones verdes que defineix l’actual model urbà són taques disperses, inconnexes i moltes vegades inaccessibles.
- Manca d’execució de les previsions del planejament: La major part del sols destinats a espais d’ús públic, no s’han posat a disposició de la ciutadania per les dificultats d’obtenció d’aquests terrenys.
- Necessitat de priorització i qualificació: La millora d’aquests barris requereix una estructura de base per poder prioritzar actuacions de dotacions necessàries com ara espai públic, equipaments, habitatges social, etc.
- Reequilibrar dotacions entre barris: Hi ha una centralització excessiva de serveis al centre de la ciutat que obliga a continus desplaçaments amb vehicle privats des dels barris més allunyats.
- Teixits monofuncionals: L’actual model urbà ha generat zones urbanes dedicades exclusivament a l’ús residencial amb les problemàtiques que comporta a nivell de sostenibilitat ambiental.
- Manca HPO: Per donar compliment l’Objectiu de Solidaritat Urbana a Castelldefels hi hauria d’haver 3.412 habitatges destinats a polítiques socials a l’any 2.037. Actualment a Castelldefels hi ha 1.012 habitatges de protecció oficial, dels quals a curt termini gran part perdran la seva qualificació protegida.
4. Quins són els objectius del Pla?
La MPGM té els següents objectius específics que es podrien resumir en:
-Transformació de l’espai públic amb nous eixos cívics que potenciïn la biodiversitat, convertir-los en corredors ambientals.
- A través d’aquests eixos cívics, dotar les urbanitzacions de El Poal i Bellamar d’una estructura urbana clara i potent que les vertebri i que diversifiqui el teixit, reforçant alhora el dinamisme social i l’activitat veïnal.
- Optimitzar les dotacions d’espais lliures i equipaments dels barris en relació a la nova estructura basada en la forma del territori, jerarquitzant-les i prioritzant la qualitat per sobre la quantitat.
- Fomentar les polítiques de cohesió social per acostar el municipi a assolir l’objectiu de solidaritat urbana.
- Reconèixer la vocació de corredor ambiental de la fondalada de Ca n’Aimeric i ordenació del sistema de control hidrològic de la conca.
- Millorar el contacte de la ciutat amb el massís del Garraf, tan en sòls urbans com en els urbanitzables.
- Resoldre els conflictes detectats entre realitat i planejament vigent.
- Resoldre els problemes derivats de la manca de previsió per part del PGM dels mecanismes d’adquisició dels sòls de sistemes que han dificultat fer efectiva la seva execució.
5. Com es desenvolupa aquesta Modificació de planejament?
La tramitació d’una modificació de planejament general comporta una sèrie de fases amb diferents moments d’aprovació per part del Ple municipal i altres administracions competents en actuacions sobre el territori, com ara la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat, que l’ha d’aprovar definitivament.
A més comporta la validació a nivell ambiental per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat.
Ara mateix ens troben en la fase d’Avanç que ha de servir per recollir l’opinió de veïns, associacions i resta d’agents implicats, així com confirmar o rectificar criteris i solucions generals plantejades al document i per tenir una primera avaluació per part de l’organisme ambiental.
6. Quan es veurà materialitzat aquest pla?
Quan s’hagi finalitzat tota la tramitació del document de Modificació de Pla General (Avanç, Aprovació Inicial, Aprovació provisional i Aprovació Definitiva), es disposarà d’una eina de planificació que permetrà elaborar els futurs projectes d’urbanització i de gestió dels àmbits que es reordenen. Aquest document no implica cap obra d’urbanització, sinó que posa les bases per transformar la ciutat de cara al futur.
Aquest Pla, juntament amb altres projectes que s’aniran desenvolupant en paral·lel (transformació dels nusos viaris, eixamplament de passos elevats sobre infraestructures, nous carrils bici, renaturalització dels vials, entre altres), acabaran de conformar el model de ciutat.
7. Com es preveu que els eixos salvin els obstacles existents (C-32, Ferrocarril, C-31)?
En paral·lel a aquest pla, hi ha altres treballs que s’estan elaborant actualment i que reforçaran la idea d’avançar cap a una ciutat més connectada entre sí:
- La urbanització de la C-245, amb la seva transformació com a via metropolitana, que preveu la millora del transport públic i la mobilitat activa (actualment executant obres).
- El Pla Director Urbanístic Metropolità: preveu, entre altres, la pacificació de l’Autovia C31, convertint-la en una avinguda urbana, que permetrà eliminar passos elevats, facilitant els punts de connexió entre mar i muntanya. Actualment està aprovada la fase d’Avanç i s’està acabant de redactar el document per a l’aprovació inicial (AMB).
- Estudi del nus viari C-31 amb C-32: ha de preveure una major permeabilitat entre els barris de muntanya i mar (AMB). Requereix una modificació molt important del traçat actual de les vies per tal de poder permetre l’arribada de l’eix de Ca n’Aimeric fins a la platja, eliminant l’efecte barrera existent.
8. Aquest document implica que es faran obres d’urbanització en els eixos proposats?
No, aquest document no implica cap obra d’urbanització. Només estableix com a objectiu la futura reurbanització de determinats carrers o avingudes (anomenades eixos), per tal que compleixin la funció de connectors ambientals i afavoreixin formes de mobilitat més sostenibles. El Pla donarà les directrius principals de com ha de ser aquesta urbanització, que haurà de tenir en compte els reptes del canvi climàtic, com són la mitigació de l’efecte illa de calor, els drenatges per evitar inundacions en la part més baixa del municipi i la renaturalització dels espais públics, entre altres.
9. Quins equipaments i dotacions hi haurà als barris?
Als barris de muntanya predomina l’ús exclusivament residencial. Son barris sense serveis, amb una forta dependència del cotxe per desplaçar-se al nucli urbà.
El Pla preveu dotar a aquests barris de petites àrees d’activitat i serveis lligades als eixos vertebradors, en els punts de més centralitat. El tipus d’equipaments es definirà en funció de les necessitats de cada barri i es tindran en compte els resultats del procés de participació ciutadana.
10. Què proposa el Pla a nivell d’habitatge?
El Pla proposa destinar a habitatge determinats espais lligats als eixos que siguin aptes per l’edificació, de petites dimensions i molt ben integrats en el teixit existent, de manera que puguin reforçar la idea de centralitat, de mixtura dels usos i de tipologies edificatòries. El municipi es troba en una zona de forta demanda d’habitatge, tant de tipus lliure com protegit, motiu per el qual el Pla pot contribuir amb petites actuacions a pal·liar el dèficit d’habitatge existent.
En els terrenys destinats a equipaments, es podrà construir habitatge dotacional, destinat a col·lectius amb més dificultats d’accés a l’habitatge (gent jove i gent gran, entre altres).
11. A què es refereix el document quan parla “d’Àrea d’oportunitat”?
Es refereix a àmbits de proximitat als eixos, lliures d’edificació, amb capacitat d’acollir nous usos per donar sentit al model. Es destinen a la creació de places o parcs d’ús públic, a la creació d’habitatges amb serveis o bé d’equipaments.
12. Aquest avanç de planejament té caràcter normatiu?
L’Avanç de Planejament proposa objectius i estratègies, que es concreten en unes actuacions de caràcter orientatiu i no vinculants. Les propostes que es facin per part de la ciutadania ajudaran a definir les propostes concretes que conformaran el document per a l’aprovació inicial, que sí tindrà caràcter legal.
